A petición de Leo-Cranc. Brad Pitt en un registro poco usual.
Ficha de la película.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Recomendaciones
Si recuerdas alguna escena especial para tí, y la quieres compartir con nosotros, escribe a:
blocs@comunllum.com
blocs@comunllum.com
Sala 2
Cinéfilos
Género
Filmoteca
Día del espectador
Títulos de crédito
-
►
2009
(15)
- ► septiembre (1)
-
▼
2008
(39)
- ► septiembre (5)
Entradas
7 comentarios:
Jo d'aquesta peli hagués escollit l'escena amb el Dennis Hopper i en Christopher Walken, on el segon vol treure-li al primer on està el seu fill (crec recordar que era així).
La part de l'escena que m'agrada és quan el Dennis Hopper li vacila al mafiós per no descobrir al seu fill tot i saber que se'l pelaràn...
P.D. Ánims amb el blog. Per cert si s'accepten suggeriments, diria que estaria bé que ampliessis els textes de presentació, donant una opinió crítica (en el sentit de valoració).
Doncs si, aquesta es molt bona també. En Hopper li parla de l'origen de raça negra dels sicilians per accelerar la seva mort i evitar la tortura. La posaré mes endavant, però aquesta era petició des de fa temps d'en Leo-Cranc.
Gràcies pels ànims. Intentaré fer alguna cosa amb les crítiques.
Escena curiosa, potser és la millor actuació de'n Pitt. En Gandolfini encara no habia fet de soprano.
Escena curiosa, no la millor, per suposat que el dialeg de'n Hopper i Walken té més nivell.
Estàs que et surts xaval, aquest bloc té futur.
L'escena que comenta Supermanente la posaré mes endavant, val la pena. D'en Pitt molt mes col·locat, n'hi ha un altra a la pel·lícula.
Estic amb Supermanente: L'escena que comenta també em sembla la millor de la peli,la qual, per cert,és la millor del seu director,que no és altre que el germà tontaina d'en Ridley Scott.
Serà pel guió d'en Tarantino? El cas és que tota la peli està impregnada de la personalitat tarantiniana, i és que Tony Scott no té la més mínima personalitat artística. Es limita a copiar tres o quatre recursos estétics del seu germà gran i de la seva trajectòria publicitària com són els contrallums, la il.luminació d'interiors amb gradolux, l'abús del teleobjectiu i de la boirina feta amb gel sec, i poqueta cosa més.
Un director "pasa-tardes", nada más.
Publicar un comentario